casa planells

CASA PLANELLS

Avinguda DIAGONAL 332

Josep M. Jujol i Gibert, 1923 – 1927

La ciutat convidada de la passada edició del festival 48h Open House BCN va ser Sant Joan Despí, fet que va permetre a la ciutadania visitar, sobretot, algunes obres de l’arquitecte Josep M. Jujol. Col·laborador d’Antoni Gaudí en obres com la Casa Batlló, la Pedrera o el Park Güell, en va ser arquitecte municipal i va deixar-hi una empremta important. Jujol va disposar de pressupostos modestos que no li van permetre realitzar una arquitectura tan monumental com la del seu mestre, però la seva obra és tan o més genuïna que la d’Antoni Gaudí.

Respiren totes les formes,

i el braç s’estén cap a una nova terra.

Ferros extrems entortolliguen fustes en una arquitectura que, entre pedres,

dels vidres fa joiells, dels joiells vidres,

i uneix llums i sanefes amb filferros.

Joan Brossa: “Sextina a l’arquitecte Josep M. Jujol” – Furgó de cua (1989-1991)

 

Tal i com diu Joan Brossa en el seu poema, al bell mig de la quadrícula de l’Eixample barceloní, la Casa Planells respira: l’edifici té cos i té panxa. Un cos, l’arquitectura, que mostra amb naturalitat la seva musculació mentre n’amaga qualsevol estat d’esforç o de tensió.

El projecte de la Casa Planells va canviar en diverses ocasions: primer havia de ser una casa unifamiliar amb jardí per a un metge; després, un habitatge per a la família Planells; i, finalment, quan la constructora d’Evel·lí Planells va fer fallida i els propietaris es van vendre la meitat de la parcel·la, s’hi construí una casa de pisos de lloguer. Així doncs, l’arquitecte, per una banda, va haver de resoldre un projecte amb un pressupost molt ajustat (fet que solucionà amb un gran sentit comú constructiu i amb un ús escàs de mitjans materials); i, per l’altra, va haver d’enfrontar-se a un solar de dimensions reduïdes (que resolgué habilidosament amb el disseny d’un gran voladís i la incorporació d’un altell als habitatges).

Casa Planells

 

Tal i com apunta Arturo Frediani, arquitecte que va ocupar el pis principal de l’edifici fins fa ben poc, “[…] la casa és com una nina russa: per fora sembla més petita del que després et trobes a dins […]”. És cert. A la Casa Planells, Jujol tan ens mostra el seu afany per trobar noves formes espacials, com ens ensenya un interior ple de detalls que ens distreuen del conjunt: una papallona de ferro forjat que es transforma en la barana d’una escala de cargol de tot just 70 cm d’amplada; uns paviments de mosaics que representen la faula de “La Formiga i la Cigala”; un pilar que gira sobre si mateix per ondular tota la façana de l’edifici; una finestra que, com si d’un espiell es tractés, permetia als infants controlar els moviments dels pares…

La Casa Planells és el darrer edifici modernista de Barcelona i representa una aproximació de l’arquitecte cap als moviments més renovadors de mitjans dels anys 20. La modernització de l’arquitectura es pot constatar en el disseny dels voladissos agosarats; en l’escassetat de colors i materials que apareixen en la construcció (l’únic material de façana és l’arrebossat); en l’elecció del formigó armat com a material per aixecar l’esquelet de l’edifici; en l’horitzontalitat de la façana (possible gràcies a l’ús dels nous materials del moment); i en el contacte directe entre l’exterior i l’interior dels habitatges (el pis principal de la Casa Planells té la mateixa superfície de vidre que de paviment).

No és d’estranyar, doncs, que l’actor John Malkovic, tot passejant per Barcelona l’any 2004, es quedés meravellat amb l’arquitectura de la Casa Planells. Una arquitectura que, lluny de ser pretensiosa, converteix en extraordinari el dia a dia del modest client que l’habita.

Com visitar l’edifici:

Aprofiteu l’oportunitat que ofereix el cap de setmana 48h Open House BCN a finals d’octubre de cada any: http://www.48hopenhousebarcelona.org/

arc de triomf

Secció presentada per 48H OpenHouse Barcelona

 

 

Edificis amb història: Casa Planells
Comparteix:
Etiquetat a: