El districte de les Corts té un passat industrial molt important que, encara que desconegut per la majoria de persones que situen aquesta activitat als grans centres industrials de la ciutat com Sant Martí, Sant Andreu o Sants, va comptar amb importants industries, principalment del mon de la rajoleria, l’adoberia i el tèxtil, comptant prop de  300 empreses a principi de segle.  Una d’aquestes industries, que va arribar a tenir més de 500 treballadors als anys 30, va ser les Cristalleries Planell, que va instal·lar la fàbrica al carrer d’Anglesola, aleshores el carrer major de les Corts que unia la plaça Comes amb la carretera de Sarrià.

Cristalleries Planell

Els primers edificis de la fàbrica van ser construïts el 1913 sota la direcció del mestre d’obres Josep Graner, i va anar patint un seguit de transformacions i ampliacions a càrrec de l’arquitecte noucentista JM Martino fins al seu tancament definitiu, l’any 1952, en que la fabrica va quedar desocupada i en estat d’abandonament durant més de 30 anys. Ja en democràcia s’hi va preveure una zona destinada a equipaments, però degut a la forta especulació de la zona i a la polèmica prolongació del carrer Europa, aquesta va quedar reduïda a un petita parcel·la en forma de triangle de 500m2.

Cristalleries Planell

Finalment, en el catàleg de patrimoni s’hi inclogué la façana noble de la fàbrica en la cantonada dels carrers de Doctor Ibáñez i d’Anglesola, molt simple i equilibrada, tot i que el seu estat feia perillar la seva supervivència. La part més significativa era la tribuna sobre l’entrada, amb un trencadís modernista sota la tribuna del despatx principal, que incorporava ornamentació vegetal amb el segell de l’empresa.

La intervenció actual es converteix doncs en una aproximació des de la façana existent. La trajectòria de l’estudi d’arquitectura Harquitectes demostra un gran interès per l’arquitectura vernacular, l’arquitectura popular, i pren aquest projecte com una reivindicació de la matèria, fent un edifici a compressió amb obra de fàbrica amb la voluntat d’utilitzar la façana original, però no pel seu valor històric, sinó pel matèric, en el sentit del seu comportament estructural, elaborant un discurs sobre el material que acompanya totes les decisions del nou equipament. Un pati situat tot al llarg d’aquesta façana sud permet emmotllar el nou ús d’aules amb el ritme d’obertures existents, actuant a més com una façana gruixuda o doble pell per amortir els sorolls i el clima de l’exterior.

Cristalleries Planell

La segona estratègia de projecte és l’estudi i el disseny del comportament de l’edifici.  S’ha optat per l’eliminació de les maquines de clima qualificant l’aire a través de la geometria i la matèria. A l’hivern, al ser un edifici amb càrrega interna molt alta es controlen les pèrdues per renovació d’aire minimitzant la ventilació i fent-ho amb aire pretractat, no provinent directament des de l’exterior sinó atemperat mitjançant pous canadencs i a través dels patis de l’edifici. El comportament a l’estiu, més complicat, es basa en dissipar la calor movent el major volum d’aire possible, fent-ho també amb aire refrescat als patis amb vegetació. El que fa moure aquest aire però és l’ús de xemeneies solars que funcionen mitjançant l’efecte venturi sense cap consum energètic artificial. A l’escalfar-se la coberta amb els rajos solars, es crea un diferencia de pressió que succiona l’aire de les plantes inferiors, i com més radiació solar i més escalfor, més moviment d’aire es genera a l’interior de l’edifici.

 

I finalment, l’estratègia per fer-lo 100% sostenible passa per l’ús extensiu que es farà de l’equipament. Una planta molt versàtil permet l’aprofitament màxim de l’edifici, on varis usuaris conviuen amb un únic sistema de gestió: accessos als extrems, un passadís central amb aules a sud i administració a nord. Es crea així un edifici flexible i fàcilment mutable amb el temps, on tot està modulat per poder adaptar-se a l’usuari.

Cristalleries Planell

Aquest projecte ens mostra el camí que ha de seguir l’arquitectura al segle XXI, un canvi de paradigma on la sostenibilitat és la base projectual, no només afegint mecanismes per reduir la dependència dels subministraments exteriors, sinó amb estratègies globals per fer edificis cada cop més autònoms i respectuosos amb el medi ambient.  

 

Texte: Albert Rubio Esplugas – Arquitecte – Director de programació  48h OHB

Fotografies / Imatges:  Adrià Goula – Harquitectes – 48h OHB

 

Edificis amb història: Les Cristalleries Planell
Comparteix:
Etiquetado en: