LA SECA – ESPAI BROSSA
C/ FLASSADERS, 40
Segle XIV; rehabilitació: Meritxell Inaraja i Genís, 2009-2011
“Anar de la Seca a la Meca”: segons Joan Amades, les persones que assistien a les grans festes del Palau Meca (C. montcada n.19), abans passaven per la fàbrica de moneda de La Seca (del mot àrab sekka) i canviaven moneda antiga per una de recent encunyada i més lluent. De l’anar i venir de les persones entre ambdós llocs en prové aquesta expressió que significa “anar d’aquí cap enllà esbojarradament”.
La història de la Seca a Barcelona té els seus orígens en diverses ubicacions de la ciutat comtal: al segle XI, la fàbrica s’allotjava en algunes cases del Call Jueu i, al segle XIII, es té constància que es trobava sota el porxo del pati de la Casa dels Templers (Palau Reial Menor). La ubicació actual data del segle XIV (1373) quan, al bell mig de l’antic centre econòmic i històric de la ciutat, al barri de la Ribera, s’hi va instal·lar la Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó. El seu establiment a Barcelona implicava el reconeixement de la ciutat per part d’una autoritat pública, el sobirà, que era qui es reservava el dret de fabricació de la moneda, dit regalia.
La Seca necessitava espais especialitzats per a forns per fondre metall, per a la carbonera, per a la fabricació i emblanquinament de cospells, per al gravat dels encunys, per a l’encunyació de la moneda (encunyació manual a martell feta pels moneders), per a la compra i venda de metalls, etc. La fàbrica es va anar ampliant amb finques veïnes per ubicar-hi molins per a la fabricació mecànica de la moneda, i els espais van evolucionar en funció de la tecnologia requerida. Així, al segle XIX, va aparèixer una xemeneia per evacuar els fums de les màquines de vapor i els forns de fosa que avui encara ens sorprèn veure al mig del Born. La fàbrica va tenir un funcionament discontinu fins a mitjans del segle XIX quan l’espai va ser utilitzat com a taller d’adobs, com a magatzem de drogueria o, fins i tot, ja al segle XX, com a discoteca.
El projecte per a la nova Seca – Espai Brossa (2011) havia de trobar la compatibilitat entre la preservació històrica i patrimonial i el nou ús cultural que se li volia donar. I així ho va fer. Pel que fa referència a la conservació del patrimoni, la nova arquitectura aconsegueix incorporar totes les intervencions fetes al llarg de la història: conserva totes les obertures interiors i exteriors (com alguns testimonis estructurals baix-medievals en forma de finestres gòtiques, la gran portalada per a l’entrada de carros al carrer flassaders i l’escut borbònic que la presideix, símbol de l’empara que la Corona donava a la Institució); així mateix, deixa visibles intervencions que amb el pas dels anys havien quedat amagades (arcs i obertures embeguts en els murs que ara permeten entendre les alçades originals dels espais). En relació amb l’adequació de l’edifici al segle XXI, el projecte incorpora dos elements que permeten adaptar l’edifici al nou ús cultural i a les noves normatives: un triple espai situat a l’interior de l’antiga torre medieval (on es guardaven l’or i els metalls per a la fabricació de moneda) que permet relacionar visualment tot l’edifici, donar-li l’escala d’equipament públic i fer entrar la llum natural a l’accés en planta baixa; la construcció d’un volum pont que connecta les dues ales oposades del pati, que permet un recorregut continu i circular per l’edifici i converteix el pati en una possible sala d’actes a l’aire lliure. Els espais que restaven de l’edifici original han estat netejats de divisions secundàries i condicionats amb instal·lacions i acabats adequats per convertir-los en espais diàfans d’usos múltiples.
La relació entre la fàbrica i la ciutat ha alimentat ambdues parts al llarg de la història. Originalment, Barcelona proveïa la fàbrica de totes les necessitats materials i humanes que requeria mentre la Seca aportava un flux monetari que facilitava les transaccions privades i el bon funcionament de les institucions locals. A l’actualitat, la rehabilitació en forma de fàbrica de creació (projecte municipal que transforma espais en desús en nous espais generadors de cultura i innovació) adapta el vincle al segle XXI: Barcelona aporta un espai de trobada per al diàleg en l’àmbit del pensament contemporani, mentre la Seca – Espai Brossa retorna a la ciutat el coneixement d’aquestes noves generacions d’artistes.
Secció presentada per 48H OpenHouse Barcelona
http://www.48hopenhousebarcelona.org/
Imatges:
http://quaderns.coac.net/2012/02/263-meritxell-inaraja/
http://www.laseca.cat