MBM  – Habitatges La casa del Pati, 1962

 

“El modernismo fue un movimiento muy ligado al Art Noveau y la Secezion contemporáneos, del mismo modo que una cierta plenitud del GATCPAC estuvo ligada a la cultura europea de los años 30 y, del mismo modo que en Madrid se iniciaba un retorno a una arquitectura válida a través del Manifiesto de la Alhambra, en Barcelona se pensaba en recoger la tradición bauhasiana, nada castiza, pero mucho más culta.”

Una posible ‘Escuela de Barcelona’, Revista Arquitectura nº 121 1969, Oriol Bohigas

 

Els inicis de l’estudi d’arquitectura MBM, inicialment format per Josep Martorell i Oriol Bohigas i posteriorment junt amb David Mackay, comença a principis dels anys 50 lligats a les polèmiques activitats pro-modernes del Grup R, una agrupació d’arquitectes catalans que pretenia promoure l’arquitectura del moviment modern dins el desert estètic del primer període franquista que havia censurat tota l’arquitectura innovadora construïda durant la República.  

Aquest grup també estava influït pel nacionalisme català, que havia tingut la seva manifestació en arquitectura en el Modernisme, a finals del segle XIX i principis del XX. Hi ha dos factors a destacar que vinculen el Grup R al modernisme arquitectònic:   la voluntat d’incorporar les noves tecnologies on fos adient i econòmic fer-ho i al mateix temps, promoure la construcció artesanal que encara sobrevivia a Catalunya. Aquesta combinació, junt amb una afinitat ideològica al GATCPAC, grup racionalista català de pre-guerra, es reflecteixen ja en les primeres obres de l’estudi d’Oriol Bohigas i Josep Martorell.

Una de les primeres obres d’aquest prolífic estudi és el bloc d’habitatges plurifamiliar “ la Casa del Pati”, a la Ronda del Guinardó de Barcelona. Si bé no és un dels projectes més coneguts de l’estudi, reuneix les condicions per entendre aquesta primera època dels arquitectes i la posterior transició cap a una actitud “regionalista crítica” que va desembocar en el moviment arquitectònic que s’anomenaria Escola de Barcelona.

El projecte agrupa una sèrie d’habitatges de poca superfície al voltant d’un pati al que se li atorga un caràcter de centralitat, entès com a espai de convivència per una comunitat formada per veïns agrupats en cooperativa. Aquest espai central del projecte té una mescla de caràcters, entre la plaça urbana i l’atri mediterrani.

És entès com a espai urbà per la seva compartimentació en diferents patis fraccionats, que formen entre ells un espai fluid per la desaparició dels seus límits, com si es tractés d’un carrer.  Al mateix temps, en el pati més espaiós, s’hi ha col·locat una petita font que recorda els elements tradicionals dels pobles, i centra una possible vida en comunitat, sent l’espai pel joc dels nens, de les reunions de propietaris, de revetlles i d’altres celebracions…

 

 

L’edifici es plega sobre si mateix establint un domini microurbà en el seu interior, en una reinterpretació de la tipologia tradicional de l’atri català, característica que s’ha repetit en gran part de l’obra residencial urbana que els arquitectes han construït des de llavors. La tipologia de bloc perimetral concebut per omplir un buit urbà té vinculacions culturals amb el pati – font de la tradició mudèjar, però el que destaca de la intervenció és la descomposició conscient de la forma tradicional per la posterior recomposició dels elements en termes identificables del moviment modern.  Ja des del primer moment, el Grup R i MBM van ser conscients que no podien recollir el relleu de la avantguarda anterior a la guerra, que no podien limitar-se a començar on s’havien quedat  J. LL. Sert i Bonet Castellana, sinó que s’havien de reformular els principis del moviment modern en termes del moment.

Així doncs, aquest edifici del Guinardó suposa una obra de referència d’un moment de transició, després de la dissolució del Grup R l’any 1961 cap a una nou paradigma de l’arquitectura catalana on, tal i com va enumerar l’arquitecte Oriol Bohigas en l’article “Una posible escuela de Barcelona” es pretenia una arquitectura que s’adeqüés voluntària i conscientment a les realitats modestes del moment, que seguís firmament la tradició racionalista més exigent, que trenqués al màxim els codis establerts i que tingués un cert gust per les actituds crítiques, iròniques, insegures, ambigües, i fins i tot, francament cíniques.

 

 

Fotografies: Juan Miguel Pla Jorrin.

 

 

Text:  Albert Rubio Esplugas     Arquitecte – Director de programació
 
 

Com visitar l’edifici:

Consulteu el web del 48h Open House BCN –  http://www.48hopenhousebarcelona.org/

Edificis amb història: Habitatges La casa del Pati
Comparteix:
Etiquetado en: