POLÍGON D’HABITATGES MONTBAU
Passeig de la VALL D’HEBRON / C. ARQUITECTURA / C. HARMONIA
Estudi d’arquitectura LIGS: Guillermo Giráldez, Pedro López-Íñigo, Xavier Subías; 1958-1964
“La barriada se levantó con rapidez. A pesar de que estaba prohibido construir, cada día al amanecer descubría una nueva vivienda. La gente, resguardada en la oscuridad de la noche, levantaba tabiques, ponía techos y puertas antes de que el alba se asomase reveladora. Si al amanecer no estaba puesto el techo y la puerta de la barraca, pasaba un camión que derribaba todo lo construido.” (Carme Gómez, La Perona)
L’any 1950 Barcelona tenia una població de 1.280.179 habitants que, a causa de la immigració, va créixer fins a 1.557.863 en només deu anys. Les estratègies dels nouvinguts per trobar allotjament eren diverses: dormir al ras, a casa d’un parent o conegut, ocupar coves, construir barraques d’un dia per l’altre, etc. El cinturó de Barcelona estava ocupat per barraques i, als marges de la ciutat, en terrenys desconnectats de la trama urbana, apareixien nous polígons que no comptaven amb els mínims serveis. El ritme de construcció de l’administració era lent i mai no arribava a cobrir les necessitats reals d’habitatge a la ciutat.
En aquest context, l’any 1957 els arquitectes Pedro López-Íñigo i Xavier Subías, ambdós arquitectes de l’ajuntament de Barcelona, van visitar l’Exposició Internacional Interbau de Berlin on es va reconstruir un dels barris berlinesos devastats durant la II Guerra Mundial, fent una clara aposta per l’arquitectura moderna: per una banda, la reconstrucció abandonava la clàssica organització de la ciutat en forma d’illes (afavorint un urbanisme de blocs dispersos) i, per l’altra, assajava noves tipologies d’habitatge social. Quan els arquitectes van tornar a Barcelona, el seu estudi va rebre l’encàrrec del Patronato Municipal de la Vivienda de construir el polígon d’habitatges Montbau. En aquest terreny, als peus de Collserola, van poder adaptar els coneixements sobre els nous models urbans internacionals que havien après a Berlin a un clima mediterrani.
El projecte de Montbau és el resultat d’un gran esforç de planificació urbanística que organitza 31,7 ha per ubicar-hi 1.809 habitatges i acollir 8.140 nous habitants. Podem veure aplicats els models urbans racionalistes importats de Berlin, principalment, en dos aspectes que diferencien el polígon de Montbau d’altres polígons coetanis de Barcelona: el primer fa referència al fet que el projecte organitza un barri per ser viscut barrejant diferents usos i tipologies d’habitatge (i deixa de considerar el polígon com un simple territori residencial format per la repetició d’una mateixa cèdula d’habitatge); el segon el descobrim en la manera com els arquitectes pensen l’espai públic, al qual donen forma i jerarquia i, com a conseqüència, deixa de ser un espai residual.
Montbau és un barri on els blocs tenen diferents alçades i creen un joc volumètric respectant l’assolellament de tots els habitatges; on les tipologies són variades (habitatges individuals, unifamiliars, dúplexs…) i sempre ben orientades; on les plantes baixes es converteixen en espais comercials, etc. Montbau demostra la sensibilitat amb el tractament de l’espai públic perquè s’integra en el paisatge i s’adapta perfectament al desnivell de la parcel·la; perquè una gran rambla o riera, i un eix transversal organitzen tots els blocs d’habitatge; perquè les plantes baixes es converteixen en porxos i miradors sobre la ciutat (creant transparències i visuals allargades en el paisatge), etc. I encara més, Montbau també és un referent de l’arquitectura moderna perquè, tot i les limitacions tècniques de la indústria dels anys 50, es construeix amb materials prefabricats. El resultat és un nucli amb identitat pròpia que, gràcies a un bon projecte arquitectònic, resol molts dels problemes bàsics de l’habitatge del moment.
Sovint, la mala imatge dels polígons d’habitatges és culpa de la seva arquitectura trista i repetitiva, però alguns d’ells són exemplars i, gràcies als forts teixits veïnals, cohesionats i reivindicatius, actualment queden integrats a la trama urbana de la nostra ciutat. El proper 22 i 23 d’octubre se celebra la setena edició del festival d’arquitectura 48h Open House BCN que, enguany, destaca l’obra del despatx d’arquitectura LIGS i estrena la secció Open Social que inclourà diferents activitats per reflexionar al voltant de l’habitatge.
Com visitar l’espai:
Aprofiteu l’oportunitat que ofereix el festival 48h Open House BCN el 22 i 23 d’octubre de 2016 – http://www.48hopenhousebarcelona.org/