Cases passives: història, principis, beneficis i exemples a Catalunya

Les cases passives, també conegudes com a habitatges de tipus Passivhaus, representen una manera diferent d’entendre la construcció i l’habitar. El seu objectiu és aconseguir el màxim confort amb un consum energètic molt baix, basant-se en l’ús intel·ligent dels recursos i en una concepció integral de l’edifici. Aquesta visió, que té origen a finals dels anys vuitanta a Alemanya, s’ha anat expandint fins a convertir-se en un referent mundial per a l’eficiència energètica i la sostenibilitat en l’arquitectura residencial.

Història de les cases passives

L’estàndard Passivhaus va ser desenvolupat el 1988 pels professors Bo Adamson i Wolfgang Feist, que buscaven un model constructiu capaç de reduir de manera significativa les necessitats de calefacció i refrigeració. El primer edifici construït sota aquest concepte es va aixecar el 1991 a Darmstadt, Alemanya, i des de llavors la metodologia s’ha estès a tot el món. A Catalunya, la seva implantació ha estat progressiva, impulsada per l’interès creixent en reduir les emissions de CO₂ i els costos energètics associats a l’habitatge.

Principis bàsics de l’estàndard Passivhaus

Una casa passiva es caracteritza per aplicar un conjunt de principis que, treballats en conjunt, permeten assolir grans nivells d’eficiència:

  • Aïllament tèrmic continu: les façanes, cobertes i forjats incorporen gruixos d’aïllament molt superiors als de la construcció convencional, reduint les pèrdues i guanys de calor.
  • Absència de ponts tèrmics: la resolució acurada dels punts de trobada entre elements constructius evita filtracions de temperatura i condensacions.
  • Hermeticitat a l’aire: l’edifici ha d’estar perfectament segellat per impedir infiltracions d’aire no desitjades que redueixin l’eficiència del conjunt.
  • Ventilació mecànica amb recuperació de calor: permet renovar l’aire interior mantenint la temperatura i la qualitat ambiental sense pèrdues energètiques.
  • Finestres d’alta eficiència: s’utilitzen tancaments amb triple vidre i marcs preparats per minimitzar les transferències tèrmiques.

Aquests principis no només garanteixen estalvi energètic, sinó que també milloren la qualitat de vida dins l’habitatge, ja que l’aire és més net, la temperatura es manté estable i el soroll exterior es redueix de manera notable.

Beneficis de viure en una casa passiva

Un dels aspectes més atractius de les cases passives és la seva capacitat de reduir dràsticament la despesa energètica. La necessitat de calefacció i refrigeració pot disminuir fins a un 90% respecte d’una construcció tradicional. Aquest fet té un impacte directe en la factura de serveis i contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

El confort tèrmic és un altre dels beneficis destacats. Els habitants gaudeixen d’una temperatura estable durant tot l’any, sense oscil·lacions brusques ni zones fredes o caloroses dins l’habitatge. A més, el sistema de ventilació mecànica garanteix una qualitat d’aire constant, amb menys humitat i una sensació de benestar superior.

També cal tenir en compte l’impacte en la salut. Viure en un ambient amb menys contaminació interior i amb humitats controlades redueix problemes respiratoris i millora el descans nocturn. Per això, moltes famílies valoren no només l’estalvi econòmic, sinó també la millora del seu dia a dia.

Exemples a Catalunya i Barcelona

A Catalunya ja hi ha diversos projectes que han adoptat l’estàndard Passivhaus. Un dels més coneguts és la promoció d’habitatges a Sant Cugat del Vallès, on es van construir cases unifamiliars amb certificació oficial. A Barcelona, també trobem edificis plurifamiliars que incorporen els criteris de casa passiva, demostrant que aquest model és aplicable tant a habitatges individuals com a blocs en entorns urbans densos.

Altres iniciatives privades i públiques, especialment en l’àmbit de la rehabilitació, han començat a aplicar aquests principis. Les comunitats de propietaris que opten per reformes amb criteris Passivhaus aconsegueixen millores notables en el confort i l’eficiència de l’edifici, revaloritzant alhora el patrimoni immobiliari.

Vols veure exemples?

 

Conclusió

Les cases passives no són només una tendència arquitectònica, sinó una resposta eficient i saludable als reptes actuals de l’habitatge. La seva història i els seus principis mostren un camí clar cap a edificis més sostenibles, mentre que els beneficis en estalvi, confort i salut confirmen el seu valor per a les persones. A Catalunya i Barcelona ja podem veure exemples reals que en demostren la viabilitat. Entendre i aplicar aquests conceptes és una oportunitat per avançar cap a un model d’habitar més responsable i adaptat al futur.

Fonts consultades

  • https://www.arquima.net/que-es-una-casa-pasiva/#:~:text=Una%20casa%20pasiva%20es%20un,energ%C3%A9tico%20para%20calefacci%C3%B3n%20y%20refrigeraci%C3%B3n
  • https://www.nedgia.es/blog-gas-natural/casas-pasivas-pasive-house/
  • https://www.beamonteyvallejoarquitectos.es/casas-pasivas/#:~:text=1.,vida%20de%20quienes%20la%20habitan.
  • https://www.repsol.com/es/energia-avanzar/energia/passivhaus/index.cshtml#:~:text=%C2%BFQu%C3%A9%20es%20una%20%E2%80%9Cpassivhaus%E2%80%9D,mediante%20las%20t%C3%A9cnicas%20constructivas%20convencionales
  • https://www.passivehouse.es/componentes-clave-del-passivehouse/#:~:text=Ventanas%20y%20Puertas%20de%20Alta%20Eficiencia%20Triple,y%20minimiza%20la%20ganancia%20t%C3%A9rmica%20en%20verano
  • Guía del estándar Passivhaus – Fenercom (2011)
Cases passives: història, principis, beneficis i exemples a Catalunya
Comparteix:
Etiquetat a: