Pocs barcelonins imaginarien avui una ciutat sense platges. Espais on el mar es confon amb la vida quotidiana i la sorra esdevé un refugi estiuenc. Però aquesta imatge és recent. Fins fa poques dècades, les platges de Barcelona no eren espais de bany sinó zones industrials, portuàries o simplement inaccessibles.
Dels molls i fàbriques a l’esbarjo urbà
Durant segles, el litoral barceloní va tenir una funció pràctica: comerciar, desembarcar mercaderies o pescar. El mar arribava gairebé fins al Passeig de Colom i la costa estava ocupada per magatzems, vies de tren, tallers navals i fàbriques.
No va ser fins a les dècades dels 80 i 90 que es va començar a recuperar l’espai marítim com a lloc per a la ciutadania. Els Jocs Olímpics de 1992 van ser el gran catalitzador. Es van desmantellar les indústries, es va portar sorra del riu Ebre i es van construir platges artificials protegides per espigons. El resultat: més de 4 quilòmetres de platges urbanes que avui formen part de l’imaginari col·lectiu.
La Barceloneta: un barri nascut de les runes
La platja de la Barceloneta és la més extensa i probablement la més coneguda. Però el seu origen és poc festiu: el barri es va crear al segle XVIII amb les runes del barri de la Ribera, enderrocat per ordre del duc de Berwick després de la Guerra de Successió per aixecar la Ciutadella militar.
Durant anys, la platja va conviure amb espais industrials i cases de bany. Una de les més famoses era La Deliciosa, al final del passeig de Joan de Borbó. També hi havia balnearis amb noms suggerents com els Banys Orientals, la Sirena, el Tritó o Cibeles.
Avui, sota la seva sorra s’amaga un búnquer antiaeri de la Guerra Civil. I un altre element que atrau les mirades és La estrella herida, l’escultura de cubs torçats que simbolitza la memòria d’aquest front marítim en transformació.
El Bogatell: d’aigües brutes a tranquil·litat urbana
Entre la Mar Bella i la Nova Icària hi trobem la platja del Bogatell, al districte de Sant Martí. El seu nom prové d’un antic torrent que baixava des de Vilapicina. Era tan insalubre que els veïns el consideraven la seva “cloaca particular”. Avui, aquest espai brut i margat pel passat és una de les platges més segures i tranquil·les de la ciutat.
El perfil del visitant és majoritàriament adult, entre 35 i 40 anys, allunyat del bullici festiu d’altres platges. El volei, el ping-pong, les zones infantils o els serveis adaptats fan del Bogatell una elecció ideal per gaudir d’una estona de relax.
La Mar Bella: diversitat i convivència
Construïda també per als Jocs Olímpics, la Mar Bella és sinònim de pluralitat. Situada entre el Poblenou i el Fòrum, és popular entre residents i visitants repetidors. Té una zona nudista perfectament integrada i protegida per vegetació. I una altra part pensada per a famílies, amb una piràmide infantil, canastes de bàsquet i espais per fer monopatí.
La zona també destaca per la seva accessibilitat: passarel·les de fusta, dutxes adaptades i lavabos per a persones amb mobilitat reduïda. Tot pensat perquè tothom pugui gaudir del mar sense barreres.
Anècdotes i rituals que han arribat fins avui
Al segle XVIII ja hi havia barcelonins humils que es remullaven durant la revetlla de Sant Joan. Però no era una pràctica ben vista. Hi havia fins i tot un refrany: “Home de banys, viu pocs anys”. L’any 1805, una ordenança municipal prohibia a les dones mullar-se més enllà dels turmells.
Amb el temps, tot va canviar. La reina Isabel II, afectada de psoriasi, va venir a Barcelona per aprofitar les propietats curatives de l’aigua salada. Un metge, Felip Monlau, en va escriure un llibre defensant-ne els beneficis. Aquella empenta mèdica i reial va obrir la porta a la cultura del bany popular.
Als anys 20 i 30 del segle XX, la platja es va consolidar com a lloc d’oci. Van sorgir els primers clubs com el Club Natació Barcelona. Però també la moral conservadora va intentar posar-hi fre: els banyadors de l’època van ser objecte de censura eclesiàstica.
Avui: art, esport i natura
Les platges de Barcelona ja no són només espai per prendre el sol. S’hi fa ioga al matí, kayak al capvespre, volei amb desconeguts i fins i tot esculpir art efímer a la sorra. L’oferta de centres de busseig, windsurf, o paddle surf continua creixent.
Hi ha qui prefereix descobrir els racons amagats com la platja de Sant Miquel, una mica més tranquil·la, o la zona nudista discreta de la Mar Bella, protegida de mirades curioses. També hi ha qui escapa a Cala Ginesta, fora ciutat, però dins de la província, per trobar un racó més íntim.
De la marginació al patrimoni emocional
Fa poc més de trenta anys, les platges de Barcelona eren marginals o brutes. Avui, formen part del patrimoni emocional de la ciutat. No només com a espai d’oci, sinó com a símbol de com el paisatge urbà pot evolucionar en favor de les persones.
Saber que sota la sorra hi ha històries de guerra, de curació, d’amor i de canvis socials ens connecta encara més amb aquest litoral tan proper i alhora tan canviant. I per això, tornar-hi un cop i un altre no és només refrescant. És gairebé una forma de memòria col·lectiva.
Altres articles al blog de CAFUR sobre curiositats
Fonts
https://es.wikipedia.org/wiki/Playas_de_Barcelona
https://es.wikipedia.org/wiki/Playa_de_la_Barceloneta
Imatge: By Maksim Sokolov (maxergon.com) – Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=122290407