Arquitectes de Barcelona: Josep Lluís Sert

Avui, en el quart article d’una de les seccions del nostre blog de més èxit, Arquitectes de Barcelona, continuem i deixant enrere el modernisme i presentem a un arquitecte més recent. Avui, a Arquitectes de Barcelona: Josep Lluís Sert

Arquitectes de Barcelona: Josep Lluís Sert

Fitxa resumida de les dades bàsiques

Naixement: 1 Juliol de 1902 a Barcelona

Mort: 15 de Març de 1983 a Barcelona

Formació:

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Camp de treball: Arquitectura, Urbanisme

Biografia

Josep Lluís Sert va néixer a Barcelona. Des de molt jove es va interessar per l’obra d’Antoni Gaudí, i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert. Va estudiar a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Al 1926 amb motiu d’un viatge a París va conèixer a Le Corbusier, doncs estava estudiant la seva arquitectura. Posteriorment es va incorporar al seu estudi i va col·laborar amb ell durant diversos anys.

En 1930 va començar a dissenyar els seus primers edificis, caracteritzats pel color blanc i la seva lluminositat. Edificis sense ornaments i elements innecessaris, eren edificis de caràcter racionalista. D’aquella època són l’Edifici d’Habitatges al carrer Muntaner i l’escola CEIP Els Convents de Martorell, encara que no consta com a arquitecte d’aquest edifici.

Al finalitzar la Guerra Civil, Sert va ser represaliat pel franquisme i inhabilitat per a l’exercici de l’arquitectura. Al 1941 es va exiliar als Estats Units, on va crear juntament amb altres arquitectes un estudi d’arquitectura i urbanisme, que va denominar Town Planning Associates. L’estudi va realitzar diversos projectes urbanístics, sobretot a Llatinoamèrica, com el pla pilot de l’Havana.

Va ser professor d’arquitectura a la Universitat de Yale, i al 1953 fou nomenat degà de l’Escola de Disseny de la Universitat Harvard, càrrec que va exercir fins a 1969. A l’entorn de la universitat, Sert va dissenyar diversos edificis que formen part de les seves obres més representatives i en què es reflecteix l’atmosfera mediterrània que va conservar en els seus dissenys al llarg de la seva vida professional.