ILLA PHILIPS (1998-2016)

Carrer de JANE ADDAMS – C. AMNISTIA INTERNACIONAL – PG. ZONA FRANCA – C. DE LA FONERIA

 L’any 1919 l’empresa holandesa Philips i la catalana “Lámparas Z” firmaven un conveni que va permetre a aquesta última modernitzar-se i prosperar fins al punt de veure’s amb la necessitat d’ampliar les seves instal·lacions i instal·lar-se en uns terrenys de la Zona Franca. El 1998 Philips va absorbir definitivament “Lámparas Z” i el 2004 es va traslladar a uns altres terrenys de la mateixa zona tot deixant una illa sencera en desús. Aquesta illa, però, ràpidament ha adoptat noves funcions adequades als temps actuals.

Avui, a l’antic edifici del Taller de Vidre hi trobem un Centre d’Atenció Primària i la Biblioteca Francesc Candel. El projecte de la biblioteca (Josep Lluis Canosa, 2006) aprofita les singulars lluernes, en forma de quart de circumferència, i les grans obertures existents de les façanes per introduir llum natural a l’interior de l’edifici. Al mateix temps, potencia l’expressivitat formal de la coberta metàl·lica, pintada de blanc per donar-li lluminositat; i combina els espais diàfans i les grans alçades interiors, pròpies de l’origen industrial de l’edifici, amb un nou entramat de làmpades Z, que pengen de l’estructura, per crear un espai agradable per a la lectura.

illa-philips

L’antic edifici del forn, que va deixar de funcionar l’any 1991, s’ha transformat en una fàbrica de creació dedicada a la dansa (anomenada El Graner per la seva semblança als graners nord-americans). Les arquitectes a càrrec de la rehabilitació (Maite Hernando i Sara Galmán, 2006) expliquen que tot i que l’estat de conservació de l’edifici era deficient no tenia patologies greus, fet que els va permetre mantenir-ne l’aspecte d’edifici xemeneia que el caracteritzava. Així, a l’exterior, únicament s’ha restaurat la xapa metàl·lica existent que folrava l’edifici (model de greca que ja no es troba al mercat) i s’ha creat un nou accés independent a l’edifici (ja que originalment s’hi accedia per l’edifici del taller). L’interior, sempre amb la voluntat de deixar intacte l’embolcall exterior, s’ha solucionat mitjançant unes capses que resolen els aspectes tècnics de l’arquitectura (com ara l’acústica) i els propis de la dansa (acabats especials de paviments). El projecte manté el caràcter industrial de la fàbrica i transforma la xemeneia en una lluerna que permet l’entrada de llum natural a les sales d’assaig al mateix temps que il·lumina l’estructura metàl·lica original, la deixa veure i, per tant, la posa en valor.

A la nau de l’antiga fàbrica actualment hi ha oficines privades i malauradament no es conserva cap indici de l’antic edifici de personal ni del seu elegant pòrtic de formigó. Sí que s’ha conservat l’edifici dels menjadors on avui hi han ubicats un Centre de Serveis Socials, una Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i una sala sociocultural. La intervenció dels arquitectes (Ester Ovejero i Jaume Graells, 2007) ha estat molt respectuosa amb l’edifici original i curosa amb la seva restauració. Per una banda, el projecte ha buscat el contrast entre allò nou i allò antic (la nova OAC s’ha construït amb  un mòdul prefabricat de fusta de poca alçada que contrasta amb la sobrietat estructural de l’antic edifici i permet llegir-ne l’espai original sense confusions); per l’altra, s’han realitzat feines molt laborioses de restauració (s’ha reemplaçat l’enrajolat de petit format i recuperat les lluminàries originals). Tot plegat per continuar gaudint d’aquest edifici representatiu del moviment modern.

El frondós jardí de la Sra. Van der Harst va ser recuperat l’any 2007 per l’Ajuntament de Barcelona en un treball conjunt amb els alumnes de l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí. Avui els coneixem com els Jardins dels Drets Humans ja que, distribuïts aleatòriament per tota la superfície, hi trobem trenta punts de llum d’acer gravats, cadascun, amb un article de la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948). El nou jardí conserva els elements originals més destacats, com eren la pista de patinatge i el llac, i manté, també, alguns dels elements vegetals més característics, com l’impressionant cactus que ha crescut enganxat a l’edifici del taller de vidre i l’espectacular Ombú Australià de quasi 30 metres d’alçada.

Val la pena destacar com la nova arquitectura, El Graner i la Biblioteca Francesc Candel, mitjançant la ubicació de terrasses plenes de vida que donen façana al jardí, s’afegeix al seu esperit inicial aglutinador i articulador d’espais. Ernest Sebastià, encarregat del seu manteniment durant més de vint anys, en una ocasió recordava com “alguns treballadors fins i tot venien aquí a passar els diumenges amb els seus fills, igual que el matrimoni Van der Harst”.

 

 

 

 

 

Us convidem a visitar el següent enllaç per tal d’ admirar més fotos antigues de l’ edifici en qüestió:

Imatges: Mnactec

Secció presentada per 48H OpenHouse Barcelona

http://www.48hopenhousebarcelona.org/

arc de triomf

Edificis amb història: Illa Philips (1998-2016)
Comparteix:
Etiquetado en: